Les cadires de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera a finals del Segle XIX.

L’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, es va fundar a Igualada (Anoia) l’any 1863 a iniciativa d’uns obrers -Antoni Vila, Antoni Carner, Ferran Salat i Josep Estany entre d’altres socis fundadors-, i el suport del Pare Marià Ferrer amb l’objectiu que fos un espai d’instrucció i formació cultural i professional pels treballadors. L’edifici actual es va fer l’any 1878 pel mestre d’obres Pau Riera i Galtés. Tenia un teatre que l’any 1910 es va refer de nou. La seva època d’esplendor va ser abans de la dictadura de Primo de Rivera i durant la Segona República.

Aquí no farem referència a la història de l’Ateneu, important centre cultural d’Igualada que està en funcionament i va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2008 per les seves activitats formatives i culturals. Nosaltres, per la naturalesa d’aquest blog, ens fixarem en el mobiliari -les cadires- d’alguns espais històrics de l’Ateneu que hem pogut identificar. Les cadires de moble corbat tenien una utilitat general per tot tipus d’establiments i un Ateneu en necessitava. Començant pel cafè.

Les cadires del saló del cafè eren molt probablemente de la casa Jacob & Josef Kohn. El nº 220 concretament que era el més barat de tot el catàleg per la seva simplicitat i funcionalitat, més bé de preu encara que una cadira nº 14 que ja era molt econòmica. Això es pot veure en una imatge comparativa dels preus que afegim d’un catàleg de Kohn de 1899. Per cert, aquest model era tan simple que no es feia a València, on no consta en cap dels nombrosos catàlegs coneguts. A Barcelona també hi era al Cafè «Nuevo Liceo» de les Rambles. Kohn tenia botiga a Barcelona des de 1880 al carrer Elisabets i a la Plaça de Catalunya (nº 21) entre 1908 i 1912.

En canvi eren de Germans Thonet les petites cadires que es trobaven a la sala de l’escola d’electricistes. Aquesta, la nº 28 del catàleg,  era una cadira molt petita i molt popular a Barcelona on es podia veure al Cafè Colón (abans a «La pajarera») o al restaurant del Hotel Continental. Era una mica més costosa que una nº 14 però també era més maca perquè adoptava la forma de cor al respatller i al seient.

També eren de Germans Thonet, si no el fabricant segur que sí el disseny del model, les cadires que es veuen al saló de lectura i biblioteca. Es tracta del model 14 1/2. Aquest «i mig» aplicat a la cadira icònica de Thonet, vol dir que era més petita que una nº 14 normal. El model corrent feia 90 cm. d’alçada i 42 cm. de diàmetre el seient, mentre que la «i mig» -nomenclatura que era emprada també per altres models- feia 84 cm. d’alçada i el seient 37 cm. de diàmetre. Eren cadires petites adaptades a establiments públics. Creiem per la fotografia de l’Arxiu Històric de  l’Ateneu Igualadí que eren el model petit. Més persones llegint els diaris.

A la fotografia es veu -perquè està per sobre del perfil interior del seient- que el seient ha estat reemplaçat per una xapa perforada amb un disseny específic. Possiblement les cadires originals portaven reixeta però era fàcil que per l’ús habitual s’haguessin de substituir o canviar per una xapa decorada. En aquest cas hem trobat la decoració en forma d’estel del seient al catàleg de seients i respatllers de fusta «creuada» de Franco Tormo, de València. Era el model més senzill de contraxapat.

En conclusió: moble de Viena de Jacob & Josef Kohn i de Germans Thonet a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera.