La Torre Abadal d’Avinyó: patrimoni modernista i moble de Viena.

La Torre Abadal, en la Plaça major de la localitat d’Avinyó (Bages), és una casa gran modernista de principis del Segle XX (1909) que es conserva excepcionalment tal com va ser construïda per l’arquitecte, deixeble de Lluís Domènech i Montaner, Alexandre Soler i March (Barcelona, 1873-1949). Gràcies a les facilitats de la propietària, Mónica Abadal, vam poder fer una visita ben detallada al que és actualment un bé cultural protegit d’interès local, de propietat privada. La Torre Abadal està disponible per a fer visites guiades i celebrar bodes, filmacions i altres esdeveniments culturals en els quals és necessari o convenient reflectir bé el context històric (https://www.torreabadal.com/es/).

En un ambient interior amb decoració francament modernista en parets, sostres, mosaic hidràulic, lampades, mobiliari, vitralls… ens trobem amb variades peces de mobiliari de fusta corbada, de diversos fabricants, que estan perfectament integrades en l’espai. És coneguda la coherència estilística que va tenir el moble corbat -de Viena o de València- amb els interiors modernistes o Art nouveau de principis del segle XX. El tema ha estat ja estudiat en relació a Barcelona i pot estendre’s perfectament a altres cases modernistes de Catalunya com aquesta. Aquest mobiliari corbat, a la fi del segle XIX i principis del segle XX, es podia adquirir amb facilitat a Barcelona, en les diverses botigues o dipòsits dels Thonet, Kohn i Fischel com els més importants productors vienesos. També als magatzems «El siglo» es venia moble corbat de tota mena.

En la planta baixa, al costat de peces de factura modernista i historicista, destaquen en el saló dos balancins perfectament conservats del fabricant Ventura Feliu (i Fills) amb fàbrica al carrer Sant Vicent núm. 302 de València. Es tracta d’un model (núm. 3) present en el catàleg de 1924 -encara que de concepció anterior- i que té una bona continuïtat lineal en els laterals, a més de la típica barra en forma d’U sota el seient que anomenem «estabilitzador valencià» perquè és una peça que no es troba en els balancins vienesos. Es conserva un exemplar d’aquest model de balancí en l’Espai corbat de la Fundació Caixa Vinaròs, centre de divulgació de la cultura material del moble corbat vienès i valencià.

Balancí núm. 3 de Ventura Feliu i Fills (1924). *Espai corbat*.

En la mateixa planta, al costat del piano, es troben un altre parell de balancins vienesos de fusta corbada amb dos cèrcols en els laterals que donen l’adequada sensació de moviment per al qual està dissenyat un balancí. Es tracta del model núm. 9 del fabricant de Bohèmia Fills de D. G. Fischel, en producció des d’almenys 1889. Es conserva un exemplar en la col·lecció de moble de Viena del Museo Nacional de Artes Decorativas, de Madrid. Es distingeix d’altres models d’altres fabricants, per petits detalls, com, entre d’altres, la tercera barra estabilitzadora sota el seient, el respatller alt, el maluc -peça que uneix respatller i seient- estret i pels reposabraços una miqueta elevats i allargats. Fischel era un gran productor de balancins i competia amb Germans Thonet i Jacob & Josef Kohn amb els seus models, molt benvolguts a Catalunya i València i també a Andalusia (https://muebledeviena.com/2020/12/02/la-mecedora-de-madera-curvada-del-patio-andaluz/).

Balancí núm. 9 de Fischel. Museo Nacional de Artes Decorativas, (Madrid).

Davant del piano tenim la típica banqueta per a piano giratòria i regulable en altura de Germans Thonet, una peça icònica i maca del moble de fusta corbada que, per la seva popularitat, passa gairebé desapercebuda. La peça conserva la marca del fabricant vienés.

Banqueta per a piano Catàleg de Germans Thonet de 1891.

En una de les habitacions trobem un sofà núm. 48 de Jacob & Josef Kohn. Un model senzill, elegant i transparent, ideat sense reixeta al respatller.

A la cuina de la casa hi ha actualment un grup de sis cadires marcades pel fabricant que, històricament, havien estat davant de la xemeneia del saló, en una taula de menjador, segons pot veure’s en una targeta postal. Són cadires del fabricant de Moràvia Jacob & Josef Kohn, amb seient i respatller de xapa decorada amb gravats d’estil geomètric i floral. Es tracta del model núm. 267a del catàleg de 1900 d’aquest fabricant, document que està disponible en línia (https://muebledeviena.com/2021/06/13/un-importante-catalogo-de-jacob-josef-kohn-del-ano-1900-thomas-j-watson-library-n-y/). A la Torre trobem diversos exemplars de mobiliari de Kohn, productor de moble de Viena que agradava especialment a l’arquitecte Domènech i Montaner i que va utilitzar, per exemple, al Hotel internacional, el Palau de la Música i a la Casa Navàs. Es poden consultar entrades sobre aquests espais al blog.

Cadira núm. 267a de Kohn. Catàleg de 1900.

En la segona planta hi ha una habitació que conté un bressol i una trona. La trona es la nº 61 de Fills de D. G. Fischel, amb el respatller tornejat com era típic d’aquest fabricant. El bressol, -sense fletxa per la mosquitera, que era opcional-, encara que no hem pogut identificar el fabricant, respon en disseny al model núm. 4 de Germans Thonet que va introduïr al mercat l’any 1895, en el seu catàleg.

Catàleg de Germans Thonet de 1895. Pàgina dels bressols. El núm. 4 és el de baix a la dreta.

Trona nº 61 de Fills de D. G. Fischel. Catàleg de 1911.

Altres mobles corbats: a la casa hem trobat també, en fusta corbada, penjadors de paret i penjadors amb paraigüer grans (amb quatre potes), cadires de Germans Thonet núm. 56, de Fischel núm. 18 i de Kohn núm. 170, totes de caire senzill i funcional. En conjunt, la casa és un molt bon exemple de la penetració del moble de Viena a les llars de la burgesia catalana a principis del segle XX, en un context històric modernista.