Les formes del moble corbat: un sofà de Germans Thonet a l’exposició sobre “modernisme, cap a la cultura del disseny” en el Museu del Disseny de Barcelona.

La construcció de mobles en fusta corbada és una tècnica, no un estil. En principi, si la descontextualitzem històricament, amb aquesta tècnica es poden fer mobles en qualsevol estil, com així ha estat, encara que alguns estils son més sensibles que altres als valors estètics i funcionals de la corba. El modernisme és molt sensible a la magia de la corba.

En aquest blog vam fer una entrada sobre el sofà de fusta corbada de Germans Thonet (nº 22 del catàleg) present en el Museu del Disseny de Barcelona i ara no anem a repetir lo que vam escriure, centrat en les característiques i història de la peça. Aquesta entrada son solament unes reflexions sobre les formes de la fusta corbada en el context del modernisme amb motiu de la presència del sofà nº 22 de Germans Thonet en l’exposició sobre “Modernisme, cap a la cultura del disseny”, oberta al public des de novembre de 2020 al Museu del Disseny de Barcelona. L’exposició fa un nexe entre el historicisme, el modernisme i el noucentisme fins a provocar una auto-reflexió sobre la modernitat i la musealització en si mateixa. No és l’objectiu d’aquesta entrada comentar el treballat catàleg d’aquesta exposició amb estudis introductoris de Mireia Freixa i Pilar Vélez, comissàries de la mostra.

Sofà nº 22 de Germans Thonet a l’Exposició sobre “Modernisme, cap a la cultura del disseny” (2020).

En el camp dels estudis sobre el modernisme a Catalunya es trobava a faltar una recerca sobre la influència del moble corbat en els interiors, que vam intentar compensar amb una comunicació al II Congrès internacional “Art nouveau” de Barcelona, l’any 2015: “el moble de fusta corbada i el modernisme a la Barcelona del 1900”. A continuació reproduïm una petita part de la comunicació que ens sembla apropiada per comprendre la presència d’un objecte de fusta corbada a dita exposició (texte en cursiva):

“Dins del estudis sobre el modernisme a Catalunya, inclòs el modernisme a Barcelona, manca una recerca sobre la influència del moble corbat en els interiors, ja sigui d’espais públics, privats, retrats, etc. Entenem per moble corbat el fabricat mitjançant la tècnica de corbar la fusta escalfant-la al vapor; tècnica que va desenvolupar durant la segona meitat del Segle XIX Michael Thonet i els seus fills (Germans Thonet) i va ser seguida per altres fabricants del imperi austro-hongarès, com Jacob & Josef Kohn i D.G. Fischel Fills, (genèricament “Moble de Viena”) [1] i productors d’altres països europeus com Espanya, principalment Salvador Albacar, Ventura Feliu i Luis Suay de València [2]. La raó que justifica l’estudi és el poc coneixement que es té dels diferents models i fabricants de mobiliari corbat a la Barcelona de l’època. Aquest desconeixement contrasta amb el reconeixement genèric del moble corbat com a contribució a la imatge moderna i cosmopolita de la ciutat a finals del segle XIX i principis del XX.

            Les relacions entre el moble de fusta corbada i el modernisme són complexes. El moble corbat és habitualment presentat com un exemple de moble modernista per ell mateix donades les seves corbes -quan en té-,  i perquè és present en espais interiors construïts en aquest estil, com és el cas de cafès i restaurants. Però és un fet que la fusta corbada és una tècnica que pot ser utilitzada per crear moble en qualsevol dels estils reconeguts, historicismes inclosos [3]. Christopher Wilk es referia a la idea bastant estesa a principis del segle XX, probablement pel crític d’art Ludwig Hevesi (1843-1910), de la compatibilitat entre el moble de fusta corbada i l’estil sinuós de l’Art Nouveau [4]. Nosaltres pensem que no solament hi ha compatibilitat sinó també influència i afinitat: una clara sintonia entre la tècnica expressiva del moble de fusta corbada i el modernisme català, del qual es podria dir que constitueix, en certa mesura, una de les seves fonts, fet que no és estrany si es considera a més a més que el mobiliari original de Thonet anticipa les formes de l’Art Nouveau [5].

Aquesta recerca sobre  la influència del moble corbat  a la Barcelona del temps del modernisme té un requisit: hem de distingir primer entre els diferents fabricants de moble vienès, Thonet, Kohn i Fischel especialment, doncs no tot és “moble Thonet” com sovint s’acostuma a simplificar; i a més a més hem de  distingir el moble vienès del moble corbat valencià que va ser tan important a Barcelona des dels inicis del segle XX, com es mostra, per exemple, als catàlegs dels Magatzems “El Siglo” de les Rambles i a les imatges que ens han quedat en postals d’aquest establiment pioner del gran comerç a Barcelona [6]. Dintre d’aquesta tipologia genèrica del moble corbat ens trobem amb mobles, especialment cadires, de característiques diferents. Unes, com seria l’exemple de la nº 14 de Thonet, de caire senzill, essencial i pràctic, com sovint s’identifica l’anomenat “estil Thonet”. Altres, les menys, són més aviat historicistes, imitant l’estil gòtic, barroc o renaixentista, o amb un aspecte decididament eclèctic. Altres són clarament Art Nouveau, per identificació amb aquest estil nascut a Bèlgica i França abans del 1900, per la sinuositat de les seves corbes o la decoració floral que presenten; i finalment, ens trobem amb mobiliari més geomètric, d’estil Secession, dissenyat particularment per Josef Hoffmann i Gustav Siegel a partir del 1900 i que va omplir de moble modern -també se’l qualifica de vegades com a proto-racionalista- els catàlegs comercials de la casa Kohn [7].”

En aquest sentit, el sofà de Germans Thonet de l’exposició del Museu del Disseny és un bon exemple de la sintonia entre el moble corbat i el modernisme tot i que l’origen de les formes del sofà en concret son les formes del barroc, per que el llenguatge ja és el modern de la fusta corbada. El catàleg de l’exposició, al meu parer, rep aquesta idea (pp. 216-219) al interpretar el moble de Viena en el context modernista i fer un vincle amb el fet que el moble de fusta corbada es un important precedent -del segle XIX- del disseny industrial. El modernisme, com el moble de fusta corbada, també forma part, en aquest sentit, de la història del disseny.

CATÀLEG: Modernisme, cap a la cultura del disseny, Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Museu del Disseny de Barcelona, 2020, ISBN: 978-84-9156-274-0, imprès en paper reciclat, 313 pp.

CONFERÈNCIA INAUGURAL: https://www.youtube.com/watch?v=3KqYMFejOFs


[1] La bibliografia sobre Thonet i el moble corbat  és extensa. Vid. OSTERGARD, Derek (Ed.), Bent Wood and Metal Furniture, 1850-1946, Chicago: The American Federation of Arts, 1987; Giovanni i Chiara RENZI, Curve e Biondi Riccioli Viennesi. Mobili in faggio curvato da Michael Thonet ad Antonio Volpe, Milano: Silvana Editoriale, 2000; i OTTILLINGER, Eva (HG), Gebrüder Thonet. Möbel aus Gebogenem Holz, Wien: Böhlau, 2003. Sobre Kohn vid. Julio VIVES CHILLIDA, Jacob & Josef Kohn: una mirada desde Barcelona, Barcelona: Editorial La plana, 2006. Sobre Fischel cfr. SIMONIKOVÁ, Jaromira, (Ed.), D.G. Fischel Söhne. Niemes-Wien. Der Katalog von 1915, München: Ketterer Kunst Verlag, 1992. Encara és un llibre de referència el de George CANDILIS, Muebles Thonet. Historia de los muebles de madera curvada, Barcelona: Gustavo Gili, 1980. També Alexander von VEGESACK, Thonet. Classic Furniture in Bent Wood and Tubular Steel, New York: Rizzoli, 1997.

[2] Sobre el moble corbat valencià vid.: Manuel LECUONA i Manuel MARTÍNEZ TORÁN, “Encanti i procés modernitzador del moble corbat”, a: Manuel MUÑOZ,  El modernisme a la Comunitat Valenciana, València: Diputació de València/Centre cultural La Beneficència, 1998,  pp. 155-181; Julio VIVES CHILLIDA, “Salvador Albacar: un mueblista valenciano en Barcelona”, RES MOBILIS, vol. IV, número 4, 2015, pp. 110-125; Ibid., “La imagen de la fábrica de muebles curvados hijo de Ventura Feliu (Valencia)”, a Diseño, imagen y creatividad en el patrimonio industrial-, “XII Jornadas Internacionales de Patrimonio Industrial”- Gijón, 30 de setembre-2 d’octubre de 2010, 2011, pp. 337-349.

[3] Sobre aquesta qüestió dels estils de moble corbat cfr. especialment Ghenete ZELLEKE, “Bentwood Furniture in Context: a Stylistic Overview“, a: Against the Grain. Bentwood Furniture from the Collection of Fern and Manfred Steinfeld, The Art Institute of Chicago, 1993, pp. 11-24; i Julio VIVES CHILLIDA, “Historicisme i moble corbat (1875-1900): Jacob & Josef Kohn a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888”, a: Eclecticisme, l’avantsala del modernisme: espais i mobiliari. L’estil de l’Eixample de Barcelona, Museu del Disseny/Associació per a l’Estudi del Moble, Barcelona: 2015, pp. 95-104: pp. 95-96.

[4] Christopher WILK, Thonet: 150 years of Furniture, London: Barron’s, 1980.  p. 61. També es fan ressò d’aquesta influència del moble corbat en l’Art Nouveau Giovanna MASSOBRIO i Paolo PORTOGHESI, Casa Thonet. Storia dei mobili in legno curvato, Bari, Laterza, 2ª ed., 1990, p. 59.

[5] En aquest sentit, Teresa Sala ha mencionat respecte al moble corbat que “l’agilitat estructural de les formes curvilínies encaixa perfectament amb les formes de l’Art Nouveau”:  Teresa M. SALA, “Ars Lignaria: fusteria artística, ebenisteria i decoració a l’època del modernisme”, a: Francesc FONTBONA (Dir.), El modernisme, vol. IV. Les arts tridimensionals. La crítica del modernisme, Barcelona: L’Isard, 2003, pp. 155-170: p. 162.

[6] Cfr. sobre la importància del mercat local de moble corbat: Teresa M. SALA i Julio VIVES, “The Artistic Woodworking Sector in Barcelona at the Turn of the Twentieth Century: Developments in Commerce and Enterprise”, a: Anna CALVERA/GRACMON (Eds.), From industry to Art. Shaping a Design Market through Luxury and Fine Crafts (Barcelona 1714-1914). Essays on Local History, Barcelona: Gustavo Gili, 2014, pp. 113-133: pp. 125-131.

[7] Vid. una anàlisi dels diferents models des de la perspectiva de l’avantguarda vienesa: Christian WITT-DÖRRING, “Bent-wood production and the Viennese avant-garde: the Thonet and Kohn Firms 1899-1914”, a: OSTERGARD, Derek (Ed.), Bent Wood…,  pp. 95-120.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .