Dedicat al record de Carles Santos Ventura (Vinaròs, 1 de juliol de 1940-4 de desembre de 2017).
Per pura casualitat, o no, el dissenyador i fundador de la firma Habitat, Terence Conran (1931-2020) tenia un balancí de fusta corbada que va acabar a la seua casa de Berkshire [«From the Archive: Sir Terence Conran’s country house shot by lord Snowdon (1984)», House and Garden, 12 september 2020: https://www.houseandgarden.co.uk/gallery/from-the-archive-1984-sir-terence-conrans-country-house]. El senyor Conran col·leccionava també alguns mobles antics «de disseny» i tenia chaise-longues de Thonet y de Kohn a casa seua. Recentment, hi ha hagut una subhasta a Bonhams (Londres) amb un balancí -«Austrian Bentwood rocking chair in the manner of Thonet«- del qual es diu a la fitxa, amb referència bibliogràfica, que «for a similar example owned by Sir Terence and used at his first bought home (11 Regent’s Park Terrace) see D. Sudjic, Terence Conran: Making Modern Britain, Design Museum Publishing, 2021, p. 130.» Es a dir, el mateix model que el del Senyor Conran.
El balancí de Terence Conran, molt similar al de la subhasta és un producte del fabricant valencià José March Salvador, amb fàbrica al carrer Sant Vicent número 327, o el que és el mateix Camí vell de Picassent números 11-13. Així surt a un catàleg de 1927 amb el títol «Fábrica de muebles curvados y camas de estilo inglés» del que reproduïm portada i pàgina amb el mateix model de balancí (fila de baix, el del centre). Es tracta d’un típic balancí amb l’estabilitzador valencià (peça en forma de U sota el seient), laterals fets amb tres peces diferents i la peculiaritat d’un petit pont de les barres laterals a l’alçada de l’estabilitzador horitzontal del darrere per «deixar-lo pasar» el qual li dona un efecte que, almenys, crida l’atenció de l’espectador.
Del 9 de novembre al 31 de desembre de 2022, casualment, hi ha a la Fundació Caixa Vinaròs una exposició de dotze balancins infantils de fusta corbada fets a València on surt la versió infantil d’aquesta peça «de Terence Conran». Com és sabut una especialitat valenciana, respecte al moble corbat vienés, era la práctica de fer balancins infantils amb les mateixes formes que els grans, cosa que els hi dona un aspecte de maquetes a escala molt atractives. A tothom li agraden els balancins infantils. Tenen l’aspecte de ser iguals, però si ens fixem bé veiem que l’estructura dels laterals és diferent -així es distingien en un mercat competitiu- i alguns models com el de Feliu, el d’Albacar i el de Parra, van ser objecte d’una patent a la dècada del 1900.
És una casualitat que fa ja uns quants anys -l’any 2010- vaig tenir l’oportunitat de visitar la Fundació Joan Brossa (1919-1998), on conservaven la col·lecció de balancins de fusta corbada del genial poeta català. Em sembla recordar que n’hi han dos que han anat a parar al Museu del Disseny, un de Ventura Feliu i un altre de Germans Thonet. És coneguda la tirada de Joan Brossa cap als balancins -de fusta corbada-, pot ser perquè va entendre que eren forma i estructura en moviment, es a dir, poesia dinàmica, i això el devia encisar. Es coneix una fotografia al seu taller amb un balancí d’espirals. Es veu que la gent, els amics, li regalaven balancins de tant en tant i a la seu de la Fundació en tenien de vienesos i valencians, entre ells un de José March que era com el de Terence Conran però amb el respatller ovalat (a la foto del catàleg que he posat més a dalt es veu a la fila de baix a l’esquerra). Pot ser, tenint en compte aquestes casualitats, el balancí de fusta corbada s’hauria de considerar com una icona universal, evidentment passant per Vinaròs.
Mueble de Viena 