Introducció. Com que 2023 és l’any Domènech i Montaner, al complir-se cent anys de la seva mort, l’any 1923, i es tracta de difondre la seva immensa figura no ens hem pogut abstenir en aquest blog de fer una incursió sobre la influència del moble de Viena en la seva obra. És un tema inèdit, probablement, entre altres motius, perquè no es tracta d’arts aplicades en sentit estricte sinó de mobiliari industrial i de procedència forana.
A diferència d’altres arquitectes del seu entorn i època, com Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch, Domènech utilitzava en certa manera moble corbat de Viena en els seus edificis, la majoria d’ells establiments públics que ho necessitaven en quantitats considerables, quantitats que difícilment podien proporcionar els productors locals o ser encarregades, per exemple a Gaspar Homar.
Aquest moble d’importació, que aquí es deia «moble de Viena» durant cinquanta anys, era un moble industrial, elegant, funcional i sovint de bon gust, apte per a habilitar alguns dels edificis de l’arquitecte. Per descomptat, no era un mobiliari dissenyat per ell sinó, en el millor dels casos, triat per ell. Però això tampoc ho sabem amb certesa, almenys pel que respecta a la Fonda Espanya que és l’espai que tractarem avui. El mobiliari podia ser elecció seva, dels seus col·laboradors, del propietari o autor de l’encàrrec o fins i tot ser una casualitat, fruit de les tendències del mercat en aquell moment o simplement del fet que les botigues i magatzems d’aquests mobles, com el de Kohn al carrer Elisabets núm. 3 per exemple, estaven a prop de l’edifici que s’havia de moblar.
En qualsevol cas, el moble corbat formava part en moltes ocasions de l’estètica del modernisme a la fi del XIX i principis del segle XX.
Fills de D. G. Fischel. Els principals fabricants de moble de Viena d’Àustria-Hongria eren Germans Thonet, l’anomenat fundador de la indústria del moble corbat, Jacob i Josef Kohn i Fills de D.G. Fischel, uns o altres amb representació a Barcelona entre 1875 i 1920 aproximadament. Fischel tenia la fàbrica a Niemes (actualment la localitat es diu Mimoň, a Txèquia) i ja va participar, extingida la patent de Germans Thonet, a la important l’Exposició Universal de Viena de 1873. [https://www.historiemimone.cz/products/fischelova-tovarna/]
A Barcelona, així com Germans Thonet tenia botiga pròpia al carrer Pelai núm. 40 i Kohn un dipòsit al carrer Elisabets i botiga també al carrer Pelai núm. 50 (Baldomero Martínez), Fischel venia els seus mobles mitjançant representants locals diversos com Tutó y Cia a la plaça de Santa Anna núm. 20 (actualment Portal de l’Àngel). Aquest venedor mencionava l’any 1883 un «grandioso depósito de muebles de Viena de la casa D.G. Fischel, Hijos, Nimes (sic) (Austria). Premiado en varias exposiciones».
Efectivament, per la seva participació en l’Exposició universal de Barcelona de 1888, quan Joan Vilanova tenia una agència del fabricant, Fischel va ser premiat amb una medalla de plata, però no hi ha cap fotografia de la seva instal·lació. De fet, durant l’Exposició al Palau de Belles Arts hi havia moltes cadires seves, després del concurs convocat per proveir de cadires al Palau. En aquell temps també devia vendre moble de Fischel S. Ros i Cia. que tenia un dipòsit de moble de Viena al carrer Canuda núm. 4 amb sucursal a la dita plaça de Santa Anna núm. 20, almenys fins a 1892.
Habitualment els mobles de Fischel porten una etiqueta -les cadires a l’interior del seient- indicant en alemany i francès «Fischel. Niemes in Böhmen /à Niemes en Bohéme (Autriche)» que certifica l’origen austríac de la peça en qüestió. Els seus mobles tenien molta acceptació a França i a Espanya.
Les cadires del menjador dels hostes. En la reforma que va fer Domènech i Montaner de la Fonda Espanya (1900-1903) es van introduir – o potser ja hi eren abans?- en el menjador dels hostes cadires corbades número 20, (portava al catàleg de Fischel també aquest número el model que havia dissenyat originalment Germans Thonet). En el restaurant de la Fonda, un espai diferent, les cadires no eren de fusta corbada. Presentem les tres imatges conegudes de l’època del menjador dels hostes a continuació, amb les mateixes cadires.
Creiem que, per detalls com la forma de la peça interior del respatller -la barra és més fina i l’obertura més gran que en les cadires de Thonet i Kohn-, almenys la majoria de les cadires eren de Fills de D. G. Fischel, el gran productor de Bohèmia. Així ho consideren -que les cadires eren de Fischel- els autors de l’obra arquitectònica raonada de Lluís Domènech i Montaner (Vol. I, Barcelona: Centre d’Estudis Domènech i Montaner, 2016, p. 452, peu de fotografia) i Carles Sàiz i Xiqués, «Lluís Domènech i Montaner i la reforma de la Fonda Espanya de Barcelona (1899-1903)», Domenechiana, IV, nº 7, 2016, pp. 8-57, p. 36.
Les cadires de la sala de lectura. També hi havia mobles corbats de Fischel a la sala de lectura -o «sala de conversació»- de la Fonda. Les cadires eren el número 94 del catàleg d’aquest fabricant, amb l’interior del respatller format per tres barretes tornejades. Aquest model es trobava, per exemple, al menjador del balneari Rius de Caldes de Montbui. Era bastant popular i no és difícil de trobar als mercats de brocanters i antiguitats. També es venia i es feia aquest model per part dels fabricants valencians, sovint amb el mateix número de catàleg que Fischel, el 94.
La primera il·lustració que tenim d’aquesta cadira núm. 94, anterior a la del catàleg de 1889, és d’un prospecte de la firma repartit durant l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 on es mostra amb altres cadires amb el típic tornejat característic de Fischel i un balancí chaise-longue sobre el que ja hem fet una entrada en aquest blog (puntualitzem que no consta que estigués aquest model de chaise longue-balancí a la Fonda Espanya).[https://muebledeviena.com/2018/11/03/la-mecedora-regulable-no-25-de-hijos-de-d-g-fischel/].
Els balancins de la sala de lectura. Fischel, efectivament, també feia bons balancins de fusta corbada -competint amb Thonet i Kohn-, una de les peces de mobiliari més estimades a Espanya. Els balancins que s’aprecien en les fotografies d’època de la sala de conversació eren el seu número 1 B, el model amb espirals ben fetes als laterals i que pot identificar-se -augmentant la imatge- per detalls constructius específics com el gruix de la barra en el punt en què sustenta el seient, l’alçada de la barra del reposabraços (s’eleven una miqueta abans de descendir fins ben avall) i el reforç estabilitzador que se situa entre les espirals, només utilitzat per Fischel amb la forma que s’aprecia en la fotografia.
En un magnífic àlbum dels treballadors i treballadores de Fischel de 1896 es pot veure un grup d’ells amb peces de fusta corbada entre les quals hi ha un lateral d’un balancí número 1 B el qual respon perfectament a les característiques assenyalades.
Tot plegat, així com en altres casos, com el del Palau de la música, sabem que Domènech va escollir el moble de Viena que hi havia als diferents espais, en el cas de la Fonda Espanya no tenim cap prova ni indici al respecte. És clar que a Domènech no se li escapava cap detall a l’hora de fer les seves obres i les cadires del menjador dels hostes són maques i encaixen perfectament en l’espai modernista tal com es veu a les fotografies que hem reproduït. Hi ha una continutat estètica manifesta en tots els elements de l’espai. Però, més enllà de la nostra intuïció, no és possible treure cap conclusió definitiva en aquest cas de la Fonda. Això sí, molt probablement, els mobles de Viena eren de Fills de D.G. Fischel.
Mueble de Viena 