El «Gran Hotel de Europa» de Puigcerdà es trobava cap als anys vint del segle XX a la plaça de Cabrinetty, fent competència a l'»Hotel Cataluña» que estava al costat. José Cabrinetty Cladera (Palma 1822-Alpens 1873) era un Brigadier liberal que va lluitar contra els carlistes alliberant Puigcerdà i morint a la batalla d’Alpens i se li va fer un monument a la plaça del poble amb el seu nom. Els anarquistes van destrossar el monument durant la guerra civil, però l’any 2012 s’ha posat un altre dedicat al mateix militar. A una de les postals surten uns versos de benvinguda que diuen: «Es nostra vall, vall d’alegria,/franca y oberta al foraster,/ bona a tothom, sia d’hont sia,/al terrassá y al estranger.» Forma part de l’anomenat «Himne Cerdà» del poeta i editor Francesc Matheu i Fornells, director de «La ilustració catalana».
Es troba molt poca informació a l’hemeroteca sobre l’Hotel Europa. Sembla que va rebre un premi de la S. A. T. de Barcelona (entenem que vol dir la Societat d’Atracció dels Turistes que aleshores es deia «Sociedad de Atracción de Forasteros») com un bon hotel «amb calefacció central» i que representava a la localitat al RACC (entenem que vol dir Reial Automòbil Club de Catalunya) i a una agència de viatges i excursionisme anomenada Lubin, de París, entre d’altres. Així consta a un anunci d’un petit reportatge sobre Puigcerdà a «La Veu de Catalunya: diari catalá d’avisos noticias y anuncis«, Any 36 Núm. 9329, 24 abr. 1926 Ed. Vespre, anunci que hem posat al principi d’aquesta entrada del blog.
Afortunadament com que era un establiment amb nom va editar una sèrie de postals -en aquella época feient el paper de Facebook, com si diguéssim- on es veuen diferents vistes de l’Hotel i cadires! que és el que ens porta a aquesta breu entrada sobre un Hotel històric de Puigcerdà que ja no existeix. Però les postals queden i ens permeten fer aquesta visita parcialment «guiada».
Al restaurant de l’Hotel hi havia unes cadires número 53 de Germans Thonet, que van sortir al mercat abans del 1888, en temps de l’Exposició Universal de Barcelona en la que ja es trobaven alguns exemplars, per exemple, al Palau de les Ciències. Eren unes cadires econòmiques i funcionals que valien 9,50 pesetes al catàleg de 1891, 25 cèntims més que una número 14 (9,25 cèntims), encara que les 53 no tenen el respatller continu com les 14. Nosaltres especulem amb la possibilitat que aquestes cadires siguin el resultat d’un redisseny de l’objecte a partir de fallides en el procés del corbat, cosa que devia ser bastant normal per la manera de treballar tan manual i esforçada dels corbadors. En aquest sentit, als catàlegs de Germans Thonet hi ha unes taules «amb moltes potes» que sembla que estiguen fetes amb les mateixes peces laterals de la cadira número 53. És una possibilitat perquè és una bona opció dissenyar un objecte diferent amb peces de fusta que han estat semitreballades. En qualsevol cas, cadires com aquestes de l’Hotel Europa es trobaven al restaurant del balneari de La puda de Montserrat, del que ja hem fet una entrada en aquest blog:[https://muebledeviena.com/2018/12/26/mueble-de-viena-en-el-balneario-de-la-puda-de-montserrat/].
A més a més de les número 53 trobem al saló de lectura -i de música al haver-hi un piano- unes cadires amb braços número 56 del catàleg del mateix fabricant. Eren també mobles senzills i econòmics que van tenir molt d’èxit en establiments d’aquestes característiques, com per exemple el menjador-restaurant del Balneari de Caldes de Malavella. Als reposabraços s’afegeix una peça plana que de vegades s’anomena, -una mica pretensiosament- «tauleta de comoditat».
Sembla que des del menjador hi havia unes bones vistes de la Cerdanya, segons una de les postals que es conserven d’aquell històric hotel.
Mueble de Viena 